Les trobairitz

La revolució que va representar la irrupció dels trobadors a la cultura europea medieval adquireix un caire encara més extraordinari, pel que té aquest fenomen de simbòlic i d’enigmàtic, amb l’aparició d’un grup minoritari però molt significatiu: les dones trobadores o trobairitz 1. Tot i l'escassetat de dades i obres que han arribat fins als nostres temps, aquest grup de dones va tenir un gran impacte perquè van ser “de les primeres, a l’Europa occidental que van abraçar el món del discurs literari vernacle, on el llenguatge no es limita als intercanvis de la vida quotidiana, sinó que aspira a ser escoltat i conservat més enllà de l'àmbit domèstic” (Tilde Sankovitch (1999: 115). Qui eren, doncs, aquestes dones que en un temps clarament dominat pels homes van aconseguir participar activament de la moda cultural i literària, adquirint veu i reconeixement propis? Qui eren aquestes pioneres que van gosar fer-se seu el llenguatge de l’amor, amb unes imatges a vegades carregades d’erotisme i sensualitat, en un món on ja era qüestionable —i provocadora— aquesta temàtica i retòrica en boca d’homes?

 

Castelhoza, f. 125r del cançoner I
Castelhoza, f. 125r del cançoner I

Tot i la seva rellevància, com a mínim en termes històrics i socials, l’estudi de les trobairitz va quedar força relegat en comparació amb l’interès despertat pels seus homòlegs masculins (Sankovitch 1999: 113). Malgrat les edicions primerenques d’alguns poemes a finals del segle XIX, han estat víctimes de visions parcials i esbiaixades, que han menysvalorat la seva obra a causa de l’autoria femenina, o les han elevat al nivell de mite sense rigor crític. Aquests extrems queden retratats, per una banda, en les valoracions de l’erudit francès Alfred Jeanroy, que les considerava “esclaves de la tradició”, autores d’exercicis literaris sense mèrits 2, i, per l’altra, per les reflexions de Meg Bogin, que observa unes qualitats quasi feministes en l’obra d’aquestes poetesses 3. Tanmateix, cal subratllar que, malgrat el prisma ideològic de la seva obra, s’ha de reconèixer a Bogin un paper decisiu en el ressorgiment de l’interès per les trobairitz als anys 80 del segle passat, al qual va contribuir amb dades rellevants del context històric i cultural d’aquestes autores (Bruckner 1995: 201-202).

El nombre total de trobairitz i de poemes que van compondre varia substancialment en els diversos estudis que n’han proposat un cens. Bogin identifica 20 trobairitz, Tavera redueix el corpus a 15, mentre que Bruckner l’augmenta a 21 i Rieger afegeix a aquestes 21 un grup de 17 trobairitz que anomena “fantasma”. Aquestes 17 trobairitz afegides per Rieger són les esmentades en altres textos, però sense obra conservada, juntament amb les trobairitz sense nom, identificades com a dones en diàlegs poètics —generalment amb un interlocutor masculí i identificat—, o en obres anònimes amb una veu lírica femenina. S’han conservat cinc vidas corresponents a trobairitz (Tibors, Comtessa de Dia, Azalaiz de Porcairagues, Castelhoza i Lombarda), i vuit més apareixen a vidas o razos d’altres trobadors (Almuc de Castelnau, Iseut de Capio, Maria de Ventadorn, Guilhelma de Rosers, Alamanda, Garsenda, Clara d’Anduza, Gaudairenca).  L’existència real de les trobairitz que compten amb una biografia (vida) medieval no s’ha qüestionat (Bruckner: 206-207). En canvi, en la resta de casos alguns crítics han sospitat que la tradició ha atribuït erròniament a les trobairitz una sèrie de poemes que, en realitat, responen a l’ús de la veu femenina com a recurs literari per part d’un autor masculí.

Aquests dubtes es fonamenten en la dificultat per identificar algunes trobairitz amb una persona històrica concreta i en el fet que de diverses se n’ha conservat un sol poema —sovint com a participants en una peça dialogada. D’altra banda, moltes han estat transmeses per un sol manuscrit, cosa que ha fet pensar a part de la crítica que les identificacions puguin ser un error de transmissió. Aquests criteris, però, no han fet dubtar de les atribucions a trobadors desconeguts i cal afegir que l’ús de la veu femenina és extremadament rar en la tradició trobadoresca 4.

 

Miniatura i vidas (en vermell) d’Azalis de Porcaraiguas, f. 140r del cançoner I
Miniatura i vida (en vermell) d’Azalis de Porcaraiguas, f. 140r del cançoner I

Lògicament, si hi ha dubtes respecte al nombre de trobairitz amb identificació fiable, també oscil·len les xifres del seu corpus poètic: entre els 21 poemes proposats per Schultz-Gora i els 46 de Rieger, tenim valoracions intermèdies com les de Bec (24), Paden (28) i Bruckner (36). Rieger estableix el corpus més extens: 12 cansos, 3 cobles i fragments, 3 intercanvi de coblas entre dones, 23 intercanvis de coblas mixtes (7 dels quals són amb una dona coneguda), un planh, un salut d’amor i 3 sirventes. Molts dels investigadors coincideixen a afirmar que el nombre proposat no pot ser conclusiu5. Davant del dilema, probablement irresoluble, del nombre de trobairitz conegudes, Rieger afirma que existeixen dues opcions possibles: o seguir la línia dels qui consideren que la veu femenina és, en realitat, una creació d’autors masculins (que ella anomena “solució Duby”), o acceptar l’existència de les trobairitz i incorporar al corpus totes les candidates virtuals, és a dir acceptar com a possibles trobairitz tots els poemes trobadorescos de veu femenina6.

Quin és el perfil de les trobairitz que podem identificar històricament o que tenen una vida medieval? La majoria eren dames de la cort, algunes de la noblesa, a les quals se’ls demanava que fossin ben instruïdes (ben ensenhadas), és a dir formades en lectura, escriptura, versificació, música, cant i cortesia. Aquesta instrucció de la dona cortesana, però, no era exclusiva de l’Occitània medieval i la lírica trobadoresca es va difondre per tot el continent europeu. Així doncs, per què només a Occitània trobem un grup de dones poetesses, a més de mecenes i protectores dels trobadors? S’ha proposat que a Occitània, les dones cortesanes, sobretot les més nobles, gaudien –tot i que de forma esporàdica- de certs privilegis legals i socials respecte de les dones d’altres regions 7. A aquestes circumstàncies s’hi suma l’exquisida educació i la vida a la cort, on eren testimonis directes de la lírica trobadoresca, a més de receptores privilegiades, com a objecte principal del cant trobadoresc. Aquests factors podrien haver contribuït a  l’aparició de dames protectores i mecenes de la lírica trobadoresca i, un pas més enllà, a l’aparició de dames que van compondre lírica elles mateixes.

Entre les trobairitz identificades, la més coneguda és la Comtessa de Dia. És l’autora del corpus conservat més nombrós: quatre cansos, algunes de les quals es conserven en nombrosos cançoners, cosa que apunta a un èxit notable entre els seus contemporanis. També destaquen Castelhoza, de qui es conserven tres cansos,  Azalais de Porcaraigues, autora d’una canso conservada com també Clara d’Anduza. De Tibors de Sarenom, possiblement germana del trobador Raimbaut d’Aurenga, se’n conserva un fragment d’una canso. Azalais d’Altier és l’única que va compondre un salut d’amor i Gormonda de Monpeslier és autora d’un sirventes. Maria de Ventadorn, casada amb el besnét d’Ebles de Ventadorn, un dels primers trobadors coneguts, i nét del mecenes de Bernart de Ventadorn, es convertirà en una de les dones més cantades de la lírica trobadoresca i participarà en un diàleg amb un dels seus trobadors preferits, Gui d’Ussel. Per a tots aquests apunts, vegeu [Rieger 2003]

 

La comtesa de dia, f. 141r del cançoner I
La comtesa de dia, f. 141r del cançoner I
La comtessa de Dia, f. 126v del cançoner K
La comtessa de Dia, f. 126v del cançoner K

Les trobairitz ens han llegat majoritàriament cansos i tensos, i només excepcionalment, tres sirventes 8, un planh i un salut d’amor. Gran part de la crítica coincideix a destacar-ne el to sincer i passional, una sensualitat particular expressada en termes més clars o directes, o amb menys artificiositat retòrica, en contraposició amb els trobadors (Bogin n’és un clar exponent). Una altra part considera que les diferències entre la lírica de les trobairitz i la dels trobadors no permeten formular una contraposició amb la lírica masculina, sinó que les trobairitz participen del mateix sistema, fent un ús particular d’alguns elements per adaptar-lo als seus interessos i a la seva veu (Isabel de Riquer 1997: 34, 35).

Davant d’aquestes divergències interpretatives, sembla que encara no s’ha trobat un veritable equilibri que permeti integrar, per una banda, una poesia extraordinària i singular com la trobadoresca, d’autoria majoritàriament masculina, que va marcar tan profundament la literatura i cultura occidental posterior i, per l’altra, les composicions d’un grup de dones dins d’aquesta tradició, reconegudes i respectades pels seus contemporanis com indica la conservació manuscrita de les seves peces, que no les acostuma a distingir dels poemes d’autor masculí.

La insuficiència de les dades disponibles –des de l’escassa obra conservada fins a les poques dades biogràfiques o de recepció de les trobairitz- i la distància multisecular que ens separa han permès valoracions ideològiques de diverses menes, que porten a interpretacions contradictòries de com eren aquestes dones, a quins interessos responien, com les veien els seus contemporanis, i com se sentien elles dins d’aquest sistema cultural. Com moltíssims aspectes de la literatura trobadoresca, les trobairitz constitueixen un enigma encara no resolt del tot: com a dames van ser entronitzades com objectes de desig i adoració, centre d’un sistema cultural i de valors creat per homes i per als homes, i des d’aquesta posició van passar a ser autores actives, amb veu pròpia. Tanmateix, no van abandonar aquest sistema de valors, sinó que van assumir els dos papers: un doble posicionament que, tot i semblar revolucionari, no va crear una tradició diferent i, malgrat semblar contradictori, va ser acceptat amb naturalitat i respectat pels seus coetanis masculins, creadors i valedors del sistema trobadoresc.

M.V.R.W.

Taules de trobairitz

Trobairitz 1

Obra conservada

vida o razo?

Documentada o identificada?

Comtessa de Dia

4 cansos

Vida

Identificació controvertida. Possiblement Beatriu de Dia, tot i que no es descarta la seva identificació amb Isoarda, filla del comte de Dia (Guida 2014)

Azalaiz de Porcairagues

1 canso

Vida

Castelhoza

3 cansos

Vida

Lombarda

Participa en un diàleg mixt

Razo

Tibors de Sarenom

Un fragment de canso

Vida-razo

Possiblement era germana del trobador Raimbaut d’Aurenga

Almuc de Castelnau

Participa en un diàleg entre dones

Razo

Iseut de Capio

Participa en un diàleg entre dones

Razo

Maria de Ventadorn

Participa en un diàleg mixt

Razo

Casada amb el besnét d’Ebles de Ventadorn, un dels primers trobadors coneguts, i nét del mecenes de Bernart de Ventadorn. Es convertirà en una de les dames més cantades de la lírica trobadoresca (Rieger 2003)

Guilhelma de Rosers

Participa en un diàleg mixt

Razo

A més de la seva participació al diàleg amb Lanfranc Cigala, un trobador anònim li va dedicar un canso (Guida 2014)

Alamanda

Participa en un diàleg mixt

Razo

A més de la seva participació al diàleg i a la razo que el precedeix, Bertran de Born hi fa referència en una de les seves canso (Guida 2014)

Garsenda de Forcalquier, comtessa de Provença

Participa en un diàleg mixt

No

Esmentada a la vida d’Elias de Barjols

Clara d’Anduza

1 canso

No

Esmentada a la razo que precedeix una canso d’Uc de Saint Circ (457.4). Possiblement Sibilla d’Anduza (Guida 2014)

Gaudairenca

No

No

Esmentada a dues razos: una de Raimon de Miraval (com a muller del trobador) i una altra d’Uc de Mataplana. També al sirventes que segueix (Guida 2014)

Azalais d’Altier

1 salut d’amor

No

Esmentada a la razo d’una peça d’Uc de Saint Circ on també es fa referència a Clara d’Anduza (Guida 2014)

Gormonda de Monspelier

1 sirventes

No

Alaisina Yselda

Participa en un diàleg entre dones

No

No hi ha acord sobre si es tracta d’una dona o dues

Carenza

Participa en un diàleg entre dones

No

No

Felipa

Participa en un diàleg mixt

No

Hi ha dues hipòtesis d’identificació: Felipa d’Anduza o Felipa de Dia (Rieger 1991)

Ysabella

Participa en un diàleg mixt

No

Destinatària de tres poemes de Elias Cairel, amb qui va mantenir el diàleg poètic (Guida 2014)

Bieiris de Romans

1 canso

No

Identificació molt controvertida. Una part de la crítica atribueix la peça a Alberico de Romano i l’altra a aquesta trobairitz (Rieger 1989)

Domna H.

Participa en un diàleg mixt

No

No, tot i que s’han postulats identificacions possibles però sense base (Guida 2014)

 

Trobairitz anònimes

2

Identificació P-C[MC1] 

Gènere – tipus

1

461.56

Domna-donzella (diàleg)

2

10.23

Domna amb Aimeric de Peguilhan (diàleg)

3

87.1 / [75.1]

Domna amb Bertran de Pojet (diàleg)

4

231.1

Domna amb Guillem Rainol d’At (diàleg)

5

231.4

Domna amb Guilhem Rainol d’At (diàleg)

6

296.1° / 15.2? / [16.10]

Domna amb Marques (diàleg)

7

306.2

Domna amb En Montan (diàleg)

8

339.3

Domna amb Peire Duran (diàleg)

9

372.4

Domna amb Pistoleta (diàleg)

10

389.6=[46.3]

Domna amb Raimbaut d’Aurenga (diàleg)

11

392.7

Domna amb Raimbaut de Vaqueiras (diàleg)

12

409.3

Domna amb Raimon de las Salas (diàleg)

13

409.5

Domna amb Raimon de las Salas (diàleg)

14

451.2

Domna amb Uc Calola (diàleg)

15

234.8

Diàleg maritz-molher de Guilhem de Sant-Leidier

16

6'269.1

Diàleg guerier-guerieira de Johan de Pennas

17

461.206

Canso anònima

18

461.81

Fragment-cobla anònima

19

461.203a

Fragment-cobla anònima

20

461.2

Planh anònim

21

327.1

Sirventes amb veu femenina atribuït a P. Basc

22

5.5

Sirventes amb veu femenina atribuït a Raimon Jordan

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi n'acceptes l'ús. Més info
ACCEPTAR
eventis