Qui som

Els trobadors i la identitat europea

Sovint s’ha identificat l’origen d’Europa amb la creació d’uns espais polítics: la gènesi dels estats moderns i, sobretot, a conseqüència de les guerres mundials, el naixement de les institucions supranacionals. Tanmateix, el substrat cultural llatí, i després el de les llengües romàniques, és tant o més important per definir la idea d’Europa i sobretot la identitat europea: un substrat comú que precedeix de bon tros aquests desenvolupaments polítics i que, mitjançant la producció cultural i l’educació, s’hi ha imbricat durant tota la seva evolució.

Els trobadors, situats al cor de la cultura catalana medieval, són també part essencial d’aquest patrimoni comú que encara avui ens constitueix com a europeus. Tant si s’hi entronquen més o menys directament, com la francesa o la catalana, com si n’estan aparentment més allunyades, com les escandinaves o l’anglosaxona, la petja dels trobadors va determinar l’evolució poètica i cultural de totes les tradicions poètiques europees.

La poesia dels trobadors i les trobairitz és la matriu formal que determina totes les líriques europees, però la seva influència és encara més profunda: el seu discurs de l’amor impregna les nostres nocions sentimentals, la seva imbricació de política, literatura i legitimació del poder ha tingut una llarga vida, la seva veu lírica ha generat un perfil de poeta detectable darrere de moltes actituds contemporànies. I, no menys important, la ideologia de la cortesia, difosa per totes les corts de l’Europa occidental, va tenyir la cultura noble del món medieval, es va convertir en un element dominant de la narrativa europea (només cal pensar en els textos artúrics o les novel·les de cavalleria) i és a la base d’una imatge de l’home i la dona ideals que perdura, mutatis mutandis, fins al segle XIX i més enllà. Formalment, temàticament i ideològicament, el llegat trobadoresc és un eix fonamental en la construcció de la identitat cultural europea i una clau imprescindible per entendre les arrels culturals que van forjar aquesta identitat comuna.

El projecte

El projecte Troubadours and European Identity: The Role of Catalan Courts (Recercaixa 2015ACUP 00127) dirigit per Miriam Cabré de la Universitat de Girona (IP) vol reexaminar els canals de la recepció històrica d’aquest llegat, és a dir de la manera com els trobadors van introduir tendències culturals innovadores i de llarga durada a tota Europa. Un equip d’investigadors pertanyents a deu centres de Catalunya, Itàlia, França i Anglaterra han sumat esforços per avançar els nostres coneixements sobre dos aspectes fonamentals d’aquesta recepció: les corts que van acollir els trobadors i els manuscrits que van transmetre’n les obres.

En centrar-nos en aquests dos aspectes recuperem la feina de generacions d’investigadors amb la voluntat d’enfrontar-nos de nou a aspectes fonamentals sense resoldre, tot formulant noves preguntes i revisant algunes idees establertes. Ens volem replantejar, per exemple, la itinerància dels trobadors, la seva relació amb les corts i el paper dels mecenes, les fonts dels manuscrits i els criteris de compilació, les relacions entre els diversos centres de cultura i de poder o la tipologia de trobadors actius a la Corona d’Aragó.

Objectius

Equip

Stefano Asperti Universitat de Roma La Sapienza
Lola Badia Universitat de Barcelona
Alexandra Beauchamp Universté de Limoges
Miriam Cabré Universitat de Girona
Lluís Cabré Universitat Autònoma de Barcelona
Isabel Grifoll Universitat de Lleida
Marco Grimaldi Universtitat de Roma La Sapienza
Anna Gudayol Biblioteca de Catalunya
Ruth Harvey Royal Holloway, Universitat de Londres
Thomas Hinton Universitat d’Exeter
Sadurní Martí Universitat de Girona
Marina Navàs Universitat de París La Sorbonne
Pere Ortí Universitat de Girona
Anna Radaelli Universitat de Roma La Sapienza
Albert Reixach Universitat de Girona
Victoria Rodríguez Winiarski Universitat de Girona
Simone Sari Universitat de Barcelona
Jaume Torró Universitat de Girona

Col·laboradors

Mariña Arbor Aldea Universitat de Santiago de Compostela
Laia Danés Universitat de Girona
Laura Gallegos Ambel Universitat de Girona
F. Xavier Lamuela Universitat de Girona
Victor Millet Schröder Universitat de Santiago de Compostela
Mariona Viñolas Solés Universitat de Girona

Amb el suport de RecerCaixa, un programa impulsat per l'Obra Social "La Caixa" amb la col.laboració de l'ACUP.

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi n'acceptes l'ús. Més info
ACCEPTAR
eventis