Occità i català medievals

El divendres 26 de maig, el seminari de l’ILCC a càrrec de Sadurní Martí (UdG) va centrar-se en la tradició manuscrita del Cant de la Sibil•la a Catalunya. Entre d’altres aspectes dels testimonis conservats, va comentar diferències lingüístiques entre els manuscrits occitans i catalans, la major part vinculats a seus catedralícies del principat. Com se sap, resulta gairebé impossible establir barreres entre aquestes dues llengües durant l’edat mitjana, si bé des de la fi del període es van anar distanciant en el marc de contextos polítics divergents.

Justament l’occità medieval serà un dels temes tractats a la web del projecte. Era la llengua dels trobadors, alhora que, fins al segle XV, va influir la lírica de territoris on s’havia cultivat la poesia trobadoresca. El cas català n’és un dels millors exemples.

De tota manera, com hauríem de pronunciar l’occità dels trobadors? Un especialista en aquesta llengua romànica, el professor Xavier Lamuela (UdG), ens en donarà algunes claus. Es tractarà, és clar, d’una proposta de reconstrucció amb el benentès que la literatura trobadoresca va cobrir un arc cronològic i una extensió geogràfica amb bastantes variants. I també cal tenir en compte que la gran majoria de composicions ens han arribat a través de manuscrits d’èpoques posteriors amb tot el que això implica en la transmissió dels textos originals.